Oftalmologia Infantil
La Dra. Eulàlia Rusiñol Regí, especialista en oftalmologia infantil, ens parla de com es desenvolupa la visió en els nens, quan és necessari acudir a l’oftalmòleg i de com han de ser les ulleres dels més petits de la casa.
El desenvolupament de la visió
La visió del nen es desenvolupa durant el període de creixement i ho fa fins als 8-10 anys. El sistema visual d’un nadó està anatòmicament ben format però funcionalment és molt deficient. El nounat passa de veure estímuls en el moment en què neix a veure el 100% als 8-10 anys. Després d’aquesta edat la visió està totalment desenvolupada. Si durant aquest període de desenvolupament visual succeeix alguna alteració a l’ull, la capacitat visual de l’ull afectat no només s’atura sinó que decreix.
Quan és convenient portar els nens a l’oftalmòleg?
Si el nen no té alteracions neurològiques, no mostra aparentment cap alteració de la visió i no hi ha antecedents de malalties oculars a la família, no és necessària una revisió amb l’oftalmòleg fins als 3 anys d’edat.
Problemes visuals de l’oftalmologia infantil
Els problemes visuals més freqüents de l’oftalmologia infantil que obliguen el nen a acudir al metge oftalmòleg són:
- Acostar-se excessivament a la TV o al paper en llegir o escriure. Aquest sol ser un problema de refracció.
- Entrecerrar els ulls en mirar de lluny. Sol ser símptoma de miopia
- Problemes en l’aprenentatge i baix rendiment escolar.
- Mal de cap en sortir de l’escola. És símptoma de l’esforç visual per veure nítidament o una insuficiència en l’acomodació visual.
- Ulls vermells de manera freqüent. Símptoma d’al·lèrgia ocular o defectes refractius.
- Diferències de visió entre un ull i l’altre. Possible anisometropia o ambliopia.
- Desviació dels ulls. Sol ser un dels problemes més freqüents en l’oftalmologia infantil i s’anomena estrabisme.
Com es sap si un nen veu bé si encara no parla i no pot expressar-nos el que veu?
Un nadó de mesos no col·labora, ni parla. Tot el que es pot fer és observar. L’oftalmòleg infantil és l’encarregat de recollir tota la informació i amb la seva experiència i aparellatge estudiarà el següent:
- Observació de la fixació
- Observació del seguiment
- Reflex vestibular ocular
- Nistagme optocinètic
- Test de mirada preferencial
- Ortofòria
- Reflex vermell del fons d’ull
Amb tot això l’oftalmòleg podrà determinar d’una manera estimativa si el nen té quantitat i qualitat d’agudesa visual.
Recentment existeixen aparells basats en una fotorefracció excèntrica que ofereixen a partir dels 6 mesos d’edat i de manera estimativa si el nen té algun tipus de defecte refractiu. Naturalment aquests aparells no tenen en compte l’acomodació i altres coses però ofereixen una idea de si existeix alguna alteració en la visió.
A partir de l’edat verbal ja es pot fer el test de reconeixement i interpretació d’imatges (dibuixos, E-test, números i lletres).
Titmus Test o Test de Stereopsis
Test de visió propera
E-Test
Què són els defectes de refracció?
En un ull normal els raigs de llum convergeixen sobre la retina donant lloc a imatges nítides. Els defectes de refracció són aquells que impedeixen que els objectes es vegin amb nitidesa. Parlem de la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme.
La miopia: un nen miop té dificultat per enfocar els objectes llunyans i els veu borrosos. El nen s’acosta molt als objectes, a la televisió, no veu els objectes a distància i entrecella els ulls per veure de lluny.
La hipermetropia: l’astigmatisme sol estar associat o no a la miopia o a la hipermetropia i es percep com una visió deformada de les coses tant de lluny com de prop. Això és degut a un problema de la curvatura corneal.
L’astigmatismo: l’astigmatisme sol estar associat o no a la miopia o a la hipermetropia i es percep com una visió deformada de les coses tant de lluny com de prop. Això és degut a un problema de la curvatura corneal.
És important detectar tots aquests defectes refractius precoçment ja que poden provocar baix rendiment escolar.
Com han de ser les ulleres que portin els nens?
Per corregir els defectes refractius, és necessària la utilització de les ulleres, però com han de ser? Les ulleres dels nens han de ser còmodes, segures, i prou robustes perquè el nen no les trenqui en posar-se-les i treure-se-les o fins i tot en jugar o practicar.
Els nadons i els nens solen tenir el pont nasal molt pla i és per això que les ulleres tenen tendència a relliscar pel nas. Per evitar-ho cal escollir una ullera amb el pont baix i ajustar-la bé darrere l’orella (sense que faci mal). També és important que la muntura superior de l’ullera tapi la cella del nen o, com a mínim, que l’ull quedi ben centrat a la lent; d’aquesta manera evitarem que miri per sobre de l’ullera. A més, per impedir que el nen es tregui l’ullera amb facilitat, existeixen unes còmodes gomes elàstiques de silicona que ajuden a mantenir-la en la posició correcta. Aquestes gomes no fan mal ni fan malbé els cabells.
Existen también gafas graduadas para hacer natación o cualquier tipo de deporte al aire libre. Consulta con tu óptico todas las posibilidades.
