Blefaritis
QUÈ HAS DE SABER
- La blefaritis és una inflamació crònica de les parpelles que pot arribar a desencadenar un mussol i / o chalazion.
- Símptomes més freqüents: irritació, picor, sensació de sorra, enrogiment, picor, llagrimeig, fotofòbia, parpelleig excessiu o visió borrosa.
- No és contagiosa.
- No es cura però sí es pot controlar.
Què és?
La blefaritis és una inflamació comuna i permanent de les vores de les parpelles. En la majoria dels casos solen ser inflamacions palpebrals lleus però si no es posen en pràctica les mesures terapèutiques adequades poden acabar provocant complicacions. En la vora de les parpelles es troben partícules de greix i bacteris que recobreixen la base de les pestanyes i la sortida de les glàndules de Meibomi (que són les que serveixen per produir el greix que forma part de les llàgrimes).
Símptomes
Una blefaritis pot causar irritació, picor, sensació de sorra, enrogiment, picor, llagrimeig, fotofòbia, parpelleig excessiu o visió borrosa. La majoria d’aquests símptomes es produeixen a causa de l’alteració secundària de la producció de la pel·lícula lacrimal. Si les glàndules es tanquen o s’infecten apareixeran els anomenats mussols i / o chalazion.
Es pot contagiar?
La blefaritis no és un procés contagiós però sembla que sí que hi ha certa base genètica, ja que hi ha famílies en què és freqüent que diversos dels seus membres tinguin blefaritis. La troballa d’aquesta malaltia pot associar-se també a la presència de processos al·lèrgics, dermatitis seborreica o rosàcia. No obstant això, en la majoria de casos apareixen de forma aïllada.
Tot i que el signe clínic (el que el metge veu) pot haver estat present durant molt de temps enrere, els símptomes (el que el pacient nota) es desencadenen quan fracassa el delicat equilibri entre la superfície ocular i la llàgrima alterada.
Tipus de blefaritis
Conèixer el tipus de blefaritis és important per poder aplicar el tractament correcte. Aquesta malaltia pot estar associada a infeccions oculars, símptomes d’ull sec, o fins i tot patologies de la pell; dermatitis seborreica o acné rosàcia.
Hi ha dos tipus diferents de blefaritis:
- La blefaritis anterior afecta la part externa de la parpella, al naixement de les pestanyes. Pot estar causada per una infecció bacteriana i / o vírica. També pot associar-se a afeccions de la pell.
- La blefaritis posterior es produeix per l’alteració de les glàndules de Meibomi. Quan aquestes es tanquen o s’infecten apareixeran els anomenats mussols i / o chalazion.
Tots dos tipus de blefaritis poden donar-se al mateix temps i en diversos graus.
Es pot complicar?
Sí, la blefaritis es pot complicar encara que depèn de diversos factors com el tipus de blefaritis, malalties associades, diagnòstic adequat i tractament correcte. Una de les pitjors complicacions s’observen quan hi ha alteracions corneals. L’alteració o interrupció de la secreció de greix que haurien de produir les glàndules de Meibomi produeixen una alteració en la funció protectora de la capa lipídica de la llàgrima i pot arribar a danyar la còrnia, comprometent la seva transparència.
Com es cura?
La blefaritis no es cura però sí que es pot arribar a controlar. L’ús de calor local, tovalloletes desinfectants, lubricants i, en casos més severs, antiinflamatoris, faran que remetin els símptomes. El seu metge li indicarà els passos a seguir perquè aquesta malaltia no alteri la seva qualitat de vida.
