Estrabisme

L’estrabisme és la desviació o mal alineament d’un o ambdós ulls en alguna de les posicions de la mirada. Això significa que els ulls no treballen junts al mateix temps i això porta a una falta de desenvolupament visual que si no es tracta a temps condueix a l’ambliopia o ull gandul. L’estrabisme pot presentar-se com una desviació horitzontal (l’ull es desvia cap a dins o cap a fora) o com una desviació vertical (l’ull es desvia cap amunt o cap avall). L’estrabisme pot ser permanent (els ulls desvien permanentment) o intermitent (a vegades sí a vegades no).

Els músculs de l’ull controlen com es mouen els ulls, aquests envien el que veuen al cervell i el cervell interpreta les imatges que li arriben de manera tridimensional o en 3-D. Per tant, una bona visió és el resultat d’un conjunt d’esforços dels músculs oculars, els ulls i el cervell.

Les persones tenim 6 músculs en cada ull que són els encarregats de dirigir la mirada cap a on volem veure. Quan els ulls no treballen conjuntament, el cervell té un problema d’interpretació perquè no sap què ha de mirar. Per això el cervell respon suprimint o ignorant la imatge de l’ull desviat. Un ull desviat serà un ull que no desenvoluparà una visió normal i es tornarà el que es coneix com a ull gandul. Al nostre país un 3% dels nens pateixen estrabisme.

L’estrabisme és crucial tractar-lo mentre la visió s’està desenvolupant (fins als 8-10 anys). Com més petit és el nen en iniciar el tractament, majors són les garanties d’èxit. L’oftalmòleg pediàtric, mitjançant l’ús d’instruments especials, estudiarà la focalització dels objectes interpretant com els ulls reaccionen en mirar un objecte, la llum o alguns dibuixos. D’aquesta manera, el metge podrà fer un bon diagnòstic i proposar el tractament adequat.

L’estrabisme pot ser corregit amb ulleres, cirurgia o ambdues coses. La cirurgia de l’estrabisme consisteix a traslladar els músculs encarregats de la mobilitat de l’ull situant-los en un altre lloc per a debilitar o reforçar la seva acció.