De diplomàtica a directora de la clínica familiar
Destacats:
“Una de les coses que tenia clares quan vaig haver d’escollir carrera és que no volia fer medicina”
“Si miro enrere, mai hagués pensat que acabaria co-liderant l’empresa familiar. És una gran satisfacció”
Biografia:
La Laura és la filla gran del Rafael Rodríguez i de l’Eulàlia Rusiñol i és la gerent de la Clínica Oftalmològica Rubí. La il·lusió dels pares, comprensible en dos oftalmòlegs apassionats fins al punt de crear la seva pròpia clínica, era que ella sentís la mateixa vocació. Que continués el seu projecte professional. L’expectativa, però, va resultar contraproduent. La Laura tenia altres plans. “Una de les coses que tenia clares quan vaig haver d’escollir carrera és que no volia fer medicina. Potser pel gran sacrifici i esforç que veia a casa. A mi em semblava impossible arribar a ser el que eren els meus pares”.
Tant la Laura com l’Elena, la seva germana petita que és oftalmòloga a la clínica familiar, van viure una infància condicionada per l’entrega professional dels seus pares. Pel fet de tenir una clínica privada, el Rafael i l’Eulàlia arribaven molt tard a casa i els caps de setmana estudiaven tècniques quirúrgiques i noves patologies. “Jo m’havia arribat a empassar a la televisió de casa interminables hores de vídeos de les cirurgies que ells feien, gravaven i revisaven”.
Malgrat tot això, és un plaer sentir que als records d’infància de la Laura pesen més els aspectes positius que els negatius. “La qualitat del temps que passaven amb nosaltres superava amb escreix les seves absències. A més, vam viatjar sovint per diferents continents on tenien congressos: recordo molt bé San Diego, Florida, o la Índia. Crec que tant la meva germana com jo hem estat afortunades de tenir uns pares exemplars, molt treballadors i exigents, i això ens ha fet ser com som a dia d’avui”.
A la Laura li agradaven molt els idiomes. Els darrers anys d’escola, un cop acabat el curs acadèmic, va passar successivament un mes d’estiu a Anglaterra, Irlanda, EEUU i Alemanya. Llavors la seva il·lusió era fer la carrera de diplomàcia. “Però després d’estudiar-ho, a casa vam pensar que la millor opció seria fer Direcció i Administració d’Empreses”. Amb aquesta via sempre es deixava oberta la possibilitat que contribuís algun dia a dirigir la Clínica Oftalmològica Rubí.
Durant els últims anys de carrera, la Laura va veure que la seva passió era el màrketing. Es va estrenar professionalment a Pastas Gallo, empresa familiar on durant sis anys va aprendre les bases del marketing. Després va treballar també a la multinacional Sara Lee i a Colgate-Palmolive. Els pares tenien clar que, de la mateixa manera que a la clínica reinvertien en tecnologia per ser pioners en innovació, la inversió en la formació acadèmica de les filles era vital. Així, igual que va fer l’Elena després a l’IMO, en acabar la seva etapa al gran consum, la Laura va fer un màster en màrketing digital. Un cop va acabar el màster va aparèixer l’ocasió d’ajudar a la família en un projecte concret.
Com que encara no tenia feina, va estrenar els coneixements recentment adquirits a la clínica. La lògica de la reinversió. “Vaig començar per la implantació de la història clínica digital. I el que havia de ser un suport puntual es va convertir, ja fa set anys, en la meva feina”. Al principi es va dedicar només a la part de màrqueting, però poc a poc va anar assumint també les àrees de recursos humans i finances. Fins que va esdevenir, com ja anticipava la carrera que va escollir, directora i administradora de l’empresa familiar. “Si miro enrere, mai hagués pensat que acabaria co-liderant l’empresa familiar. És una gran satisfacció”.
Quan li pregunto què és el que més li agrada de la seva feina, ho té clar: “M’agrada fer possible allò que a priori sembla impossible. Quan vaig aterrar a l’empresa familiar hi havia moltes mancances en l’àmbit del màrketing. Els meus pares es dedicaven a la oftalmologia i no tenien temps per a tot”. En aquest sentit, la Laura ha implementat la història clínica digital, ha muntat una pàgina web posicionant-la als buscadors, ha realitzat fulletons d’informació de cada patologia per als pacients, ha instal·lat pantalles a les sales d’espera amb informació sobre la clínica i les diferents patologies, i fins i tot ha editat una revista pròpia.
El pas de l’escola a la universitat no li va resultar fàcil a la Laura. Però ella ho recorda amb bon regust de boca. “Vaig haver de repetir el primer curs i llavors vaig conèixer el meu marit, el Roger, que és un any més jove que jo. ´No hay mal que por bien no venga´”, comenta riallera. Van fer la carrera junts i després de nou anys de relació, quan es van poder independitzar, es van casar. Poc després van néixer els seus dos fills, el Martí, de 12 anys i la Carlota, de 11.
La Laura parla dels seus pares amb un profund agraïment. “Admiro el coratge que van tenir quan, inclús abans de casar-se, van muntar la seva primera clínica. Han tingut sempre una passió per l’oftalmologia que mai no he vist en ningú més”. També té paraules afalagadores per la resta de companys en el dia a dia de la clínica: “La meva germana, l’Elena, ha heretat la passió dels pares per l’oftalmologia i destaca per la seva tenacitat i capacitat de treball. La resta de l’equip es caracteritzen tots per la seva fidelitat, discreció i amabilitat amb tots els nostres pacients. La veritat és que sense ells seria impossible estar on estem avui”.
La noia que els caps de setmana s’empassava hores d’operacions oftalmològiques dels pares a la televisió de casa, l’adolescent que els estius viatjava a l’estranger i somiava amb ser diplomàtica, és ara la que sustenta empresarialment la clínica familiar: “Al principi no estava segura de barrejar la vida familiar amb la professional, però el temps m’ha ensenyat que en molts casos treballar amb la família és un gran avantatge. I tinc l’enorme satisfacció de veure que el projecte que van començar els meus pares segueix viu i té futur”.
